Fotos Festa Major 2008

Història balls de diables

De fet, l'inici i el final dels parlaments de cada diable eren genèrics arreu de la Catalunya Nova, seguint un parell o tres de fórmules reiterades. Els darrers quatre versos de la mostra vilafranquina apuntada per Claudi Mas són idèntics, per exemple, als darrers d'uns dels parlaments més antics conservats al Vendrell. A l'Arboç deien -i diuen:

"Diable sóc d'aquest ball,

diable sóc i seré,

més m'estimo ser diable

que aprenent de sabater" (poseu-hi qualsevol cosa que rimi).

La supervivència dels parlaments en els balls de diables tradicionals -tant pel que fa a l'esquema del ball parlat de confrontació entre Llucifer i Sant Miquel com per als versos satírics- és força remarcable al Penedès, ja que foren els pocs balls que sobrevisqueren a l'enfonsament de la riquesa del seguici popular. A finals del segle passat i començaments d'aquest, en desaparegueren la gran majoria i en la gran majoria de pobles, viles i ciutats.

A banda dels castells -evolució de les moixigangues i els balls de Valencians, components d'aquest seguici d'arrel medieval-, que també tingueren la seva decadència en aquests anys, pocs balls parlats sobrevisqueren: alguns de diables, Serrallonga, Gitanes o Cercolets penedesencs, el del Sant Crist de Salomó o el de Dames i Vells de Tarragona -que, de fet, deixà d'existir entre 1948 i 1981.

La riquesa penedesenca dins el context dels balls parlats de la Catalunya Nova fou, però, remarcable. Eloi Miralles, en una ponència presentada al "Congrés sobre els Balls Parlats a la Catalunya Nova (Teatre Popular Català)", celebrat el 1990, n'efectuava una catalogació que, sense pretendre ser del tot exhaustiva, resulta força il.lustrativa. Miralles, agafant com a delimitació geogràfica l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anotava l'existència, en un moment o altre, de més de vint-i-cinc balls parlats hagiogràfics, és a dir, dedicats a narrar la vida i miracles de sants, en una vintena de poblacions; del ball de diables, amb sis colles tradicionals, ja existents al segle passat, a més de gairebé una trentena de modernes, d'entre les quals podem destacar la de Sant Pere de Ribes, amb més de quaranta anys de vida; del "ball dels set pecats capitals" -en què també hi intervenien àngels i dimonis-, com a mínim, en dues poblacions; de cinc balls distints de bandolers, entre els quals sobresurt el "de Serrallonga", documentat antigament a tretze poblacions del Penedès i que avui es pot veure a Vilafranca i Vilanova, o el "de Sebastiana del Castillo"; de deu balls de temàtica cavalleresca o històrica, com el "de la Rosaura" o el "de Moros i Cristians", representats en diferents poblacions, especialment en els seguicis de Vilafranca, Vilanova, Sitges i el Vendrell, els més rics i espectaculars històricament de la contrada; de tres balls satírics, els de "Dames i Vells", "de Malcasats" i "de les Criades; a més dels balls "de Cercolets", "de Gitanes" i "de Pastorets", dels quals encara podem fruir en diverses festes majors de la zona.

El ball de diables, doncs, forma part d'una llarga i complexa tradició, d'una manera d'entendre la festa al carrer, de desenvolupar un model concret de teatre popular. Per això, els diables són molt més que foc, soroll, fum i gresca. Són, també, la reminiscència d'una dramatúrgia medieval, l'evolució d'una lluita entre el bé i el mal. Llàstima que la gran majoria de les noves colles no hagin oblidat o, simplement, no en tinguin la més mínima idea. Sort, però, que molts dels antics encara ens ho recorden any rera any, festa rera festa. Perquè, ja ho sabeu, els diables fan foc, cremen, criden i, també, parlen. Com diuen uns versos antics dels diables de Sitges:

Llucifer: aquí està el diable primer

de l'infern ne so vingut

encar no hi ha tres dies

n'hi havia un foc etern

que no cremava sinó alsina.

De Notaris i Advocats

n'hi ha bones piles,

de revenedors de blat

cada dia n'hi fan cap.

He voltat pel Penedès

he passat per les Cabanyes

n'he portat un feix de banyes.

De cabrons encara n'hi he deixat.

Les banyes porten cobertes

algun dia es descobriran

sense demanar llicència

d'aquell home que és tan gran.

Ara farem grossa festa

tenint coets bé en podem fer

viva la Diablessa

i les banyes de Llucifer".

"Diu el manament tercer:

santificaràs les festes,

jo les santificaré

amb taboles manifestes".